Ampliación tema 12: Tux of Math Command

En aquesta entrada propose l'ùs d'una aplicació de software lliure per a practicar operacions matemàtiques. Tux of Math Command és un joc en el que els alumnes practiquen les quatre operacions matemàtiques bàsiques (suma, resta, multiplicació i divisió). El plantejament del joc és el següent: Una sèrie d'operacions matemàtiques es precipiten des del cel i van caent, mentre el jugador ha de posar el resultat per a destruir-les abans que arriben al sòl. 

Una altra modalitat dins del joc permet que el jugador pilote una nau que ha de destruir asteroides. Cada asteroide és un nombre i es destrueix al teclejar aquest nombre. Aquesta modalitat es pot utilitzar per a desenvolupar el reconeixement de nombres en els alumnes més petits, així com la seua velocitat de reacció.

Aquest és un exemple de la gran quantitat d'aplicacions de software lliure que hi ha per a l'àmbit educatiu. Poden resultar molt útils, ja que permeten treballar els continguts de les àrees d'una manera més dinàmica i divertida, amb totes els avantatges del software lliure que hem vist a l'entrada de teoria. En el següent video es pot observar el funcionament de Tux of Math Command:

Origen: https://www.youtube.com/watch?v=2Qhamm9jRZY

Tema 12: Aplicacions educatives del programa lliure

1- ¿Què és Linux?

És un sistema operatiu, compatible Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que podem trobar en el mercat.

-La primera, és que és lliure, això significa que no hem de pagar llicència a cap casa desenvolupadora de programari per al seu ús.

-La segona és que el sistema va acompanyat del codi font.

El sistema el formen el nucli del sistema (kernel) més un gran nombre de programes/biblioteques que fan possible la seva utilització. Molts d´aquestos han estat possibles gràcies al projecte GNU, per això mateix, molst criden a Linux, GNU/Linux.

2- Software lliure

• Llibertat d'usar el programa amb qualsevol propòsit.
• Llibertat d'estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teves necessitats.
• Llibertat de distribuir còpies.
• Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores amb la finalitat de que tota la comunitat es beneficie.

3- Avantatges i desavantatges del software lliure

AVANTATGES

• Estalvis de gran quantitat de diners en l'adquisició de llicències.
• Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari.
• Eliminació de barreres de pressupostos.
• Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d'ajudar.
• Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeixi són menors per l'amplia disponibilitat d'eines i llibreries.
• Les aplicacions són fàcilment auditades abans de ser usades en processos de missió crítica, amés del fet que les més populars es troben molt depurades.
• Tendeix a ser molt eficient (perquè molta gent ho optimitza, millora)
• Tendeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes.

DESAVANTATGES

• La corba d'aprenentatge és major.
• El programari lliure no té garantia provinent de l'autor.
• Es necessita dedicar recursos a la reparació d'errates.
• No existiria una companyia única que protegira tota la tecnologia.
• Les interfícies amigables amb l'usuari i la multimèdia tot just s'estan estabilitzant.
• L'usuari ha de tenir nocions de programació, ja que l'administració del sistema recau molt en l'automatització de tasques.
• La diversitat de distribucions, mètodes d'emmagatzematge, llicències d'ús, eines amb una mateixa fi, etc. poden crear confusió.

4- Lliurex

El terme programari lliure fou emprat per Richard Stallman.

La llicència BSD permet les quatre llibertats del programari lliure, s'ha de mantindre l'autoria del codi original.

La llicència GPL permet, al igual que l'anterior, les quatre llibertats del programari lliure i les modificacions que es facen han de ser amb llicència GPL.

La llicència MPL es va emprar per lliberar el codi de Netscape. Aquesta llicència és més oberta que la GPL però menys que la BSD.

Per últim, una aplicació educativa és LliureX. És una distriubució GNU/Linux, que està basat completament en Programari Lliure i és gratuit, a més és un projecte de la Generalitat que té com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu.

• Aplicacions educatives (pàgina 367 del manual):

Edubuntu

Skolelinux

Opensuse

Pupi linux

Tuquito

• Distriubucions linux emprades en Espanya (pàgina 370 del manual):

Castella-la Manxa: Molinux

Cantabria: Linux global

Galicia: Galinux

Catalunya: Linucat

Madrid: Max

Melilla: Melinux

Euskadi: Ehux

Pràctica 7: Twitter

En aquesta pràctica vaig a explicar com utilitzar Twitter, que és una xarxa social en la que es poden publicar missatges curts amb un màxim de 140 caràcters; aquests missatges s'anomenen twits i es mostren a la pàgina principal de l'usuari. A més, els usuaris poden suscriure's a les publicacions d'altres usuaris (seguir) per a veure tot allò que publiquen. D'aquesta manera, cada usuari és seguidor d'altres usuaris i, al mateix temps, és seguit per altres.

En primer lloc hem d'accedir a la web i registrar-nos com a usuaris. Una vegada ens registrem, ens apareixen unes opcions per a indicar els nostres gustos i quins temes ens interessen (esports ciències, música...), de manera que la pròpia xarxa ens fa sugerències sobre alguns membres que ens pot interessar seguir. També ens dóna l'opció d'importar els nostres contactes del correu per a buscar-los a twitter. Aquests passos previs són opcionals; una vegada els passem, accedim a la nostra pàgina principal, que es mostra com la següent:

La part central de la pàgina mostra les nostres publicacions i les dels  usuaris que seguim. A la part superior esquerra hi ha tres pestanyes: 

• Inici: Mostra la pàgina principal, com la que es veu a la imatge.

• Notificacions: Ens apareixen notificacions quan algú ens nomena en un twit, quan algú comparteix un twit nostre, quan algú indica que li agrada un dels nostres twits o quan algú comença a seguir-nos.

• Missatges: Normalment els twits són públics, però la xarxa també permet enviar i rebre missatges privats a altres usuaris.

Per a insertar un twit, sols cal fer click a la part central de la pàgina, al quadre on posa "¿Qué está pasando?". També podem fer click a l'opció "twitear" de la part superior dreta (és el mateix). Quan punxem una d'aquestes opcions, s'obri una pestanya com la següent:

A l'espai en blanc podem introduir el nostre twit, respectant el límit de 140 caràcters (el contador de la part inferior dreta marca quants queden disponibles). A la nostra publicació també podem incloure fotos/vídeos, ubicació, arxius gif o una enquesta (icones de la part inferior). Per a publicar l'entrada fem click en "twittear".

Altres apartats interessants de la pàgina són:

• Buscador: A la part superior dreta podem buscar usuaris que ens interessen.
• A qui seguir: Sugerències de la pàgina.
• Tendències: Mostra alguns dels temes més comentats a la xarxa. Quan fem click en un d'ells ens obri tots els comentaris que s'han etiquetat amb aquesta relació (hashtag).

Per últim, deixe una captura de pantalla d'un twit meu i el seu enllaç:

https://twitter.com/victor_pastor1/status/724266705162260483

Ampliació tema 11: Recursos educatius oberts

Quan elaborem els nostres recursos per a classe, hem de tindre en compte les llicències dels elements que trobem a la xarxa. Els recursos educatius oberts són llibres de text, articles, guíes docents, eines d'avaluació, materials interactius, software, aplicacions... o qualsevol altre material relacionat amb el procés d'ensenyament-aprenentatge que tenen la característica de ser de lliure accés i amb llicència oberta. 

Aquest terme va ser utilitzat per la Unesco a l'any 2002 (com a Open Educational Resources) i fa referència a un moviment que pretén la lliure difusió de materials i recursos educatius de forma gratuita. Entre les iniciatives que persegueixen aquest objectiu, cal destacar la que du a terme el Ministeri d'Educació espanyol, que pretén fomentar el diseny de materials educatius digitals a través de softaware lliure. Des del Centre nacional de desenvolupament curricular en sistemes no propietaris s'ofereixen recursos educatius oberts.

També cal destacar dos repositoris de recursos educatius:

• Agrega
• Banc multimèdia del INTEF-MEC

Tema 11: Objectes d'aprenentatge i llicències en internet

1. QUÈ SON ELS OBJECTES D´APRENENTATGE?

Qualsevol entitat, digital, o no digital, que pot ser usada, reutilitzada o referenciada durant l'aprenentatge recolzat per la tecnologia. Com a exemples d´objectes destaquen:

-Continguts Multimèdia

-Contingut instructiu

- Objectes d´aprenetatge

-Programari educatiu i eines de programari

-Persones, organitzacions o esdeveniments referencials durant l´aprenentatge recolzat tecnològicament

D´altra banda, els objectes d´aprenentatge estan regits per metadades, que són dades i regles sobre dades. En el nostre cas, ens proporcionen dades sobre els recursos d´aprenentatge i la seua utilització.

2. ON TROBAR OBJECTES D´APRENENTATGE

-Projecte Agrega: Disposa d´un cercador avançat amb el que és possible localitzar els materials desitjats segons el nivell educatiu, nivell d´agregació o format i, per qualsevol característiques descrita en les metadades. Quan es troba alguna cosa adaptada a les nostres necessitats, es tindrà en compte la plataforma d´Elearning i el nostre LMS. El resultat és un arxiu en format ZIP.

-Pojecte LearningSpace: En aquesta biblioteca podem trobar centenars de recursos educatius, en forma de cursos on-line, que poden se descarregats en format SCORM o Comon Cartridge. Triant qualsevol d´aquest formats s´obrirà l´objecte d´aprenentatge en format ZIP.

Empaquetar els objectes amb SCORM y COMMON CARTRIDGE

3. LLICÈNCIES EN INTERNET

Drets d´autors o copyright: Drets que et dona la llei per ser el creador d´una obra. Protegeix qualquier obra que tinga naturalesa intelectual. L´autor té dret a còpia, distribució, modificació... Li pertanyen els següents drets: 

-Dret moral: Dret per a ser reconegut com autor, no es poder vendre... drets propis del autor.

-Dret patrimonial: Els gaudeix l´autor al llarg de la seua vida, i la seua familia durant un plaç determinat.
-Drets d´explotació: Drets que pots demanar amb quantitat económica
-Drets compensatoris: drets que perds per vendre eixa obra.

Llicències lliures:

-Llicencia de domini públic: Quan expiren els drets patrimonials; passant els 70 anys. Respetar els drets morals.

-Copyleft: Elimina les restriccions del copyright. La copia te que mantenir els mateixos drets que la original.

-Creative Commons: Reconegut, no comercial (l´explotació de l´obra queda limitada a usos no comercials, sols afecta als que empren l'obra de l'autor original), Sense obres derivades (No es pot crear obres derivades de l´obra original) i Compartir igual (s´autaritza la creació de les obres derivades sempre que es mantinga la misma llicencia al ser distribuida). Tipus:

1. Es permet qualsevol explotació de l´obra incloent la comercial aixi com la creació de les obres derivades, la distribució de les quals esta permesa sense restricció.

2. No es permet el us comercial de l´obra original, ni de les obres derivades. Les quals ha de mantindre les mateixes  llicencies de l´obra original.

3. No es permet el us comercial de l´obra original, ni la generació de les obres derivades.

4. Es permet el us comercial de l´obra original, i de les obres derivades. Les quals ha de mantindre les mateixes  llicencies de l´obra original.

5.  Es permet el us comercial de l´obra però no es permet la creació de les obres derivades

Pràctica 6: Google calendar

Google calendar és una aplicació associada a google, que permet organitzar els dies, incloure events, recordatoris, compartir els calendaris creats amb altres contactes... A continuació explicaré el seu funcionament i possibilitats.

En primer lloc, cal accedir a google calendar amb un compte de gmail. Una vegada accedim, ens trobem amb la finestra principal:

A la part superior dreta de la pantalla trobem l'opció de visualització del calendari: per dia, setmana, mes, personalitzada o agenda. En la captura es presenta el format "mes". També en aquesta part de la pantalla, trobem l'opció "más", des d'on podem imprimir el calendari en qualsevol moment i l'opció "actualizar". Per últim, trobem la icona de "configuració", des d'on accedim a opcions com el mode de visualització, el menú d'ajuda o les opcions de configuració de l'aplicació, com per exemple: idioma, país, zona horaria, format de data i hora, durada predeterminada dels events, dia d'inici de la setmana, visualització o no dels caps de setmana, ubicació...

Al menú del marge esquerre tenim les principals opcions:

• Crear: Permet crear un event (també es pot accedir a aquesta opció fent click sobre el día en què volem insertar l'event). Quan accedim a aquesta opció ens apareix una pàgina en la que ens permet donar un títol a l'event, establir la data i horari, decidir la seua duració, establir repeticions per a l'event, lloc, color en que volem marcar-lo al calendari, quin tipus de notificació volem que ens arribe (correu o finestra emergent), com volem que ens mostre el calendari (ocupat o lliure) i el tipus de visibilitat (públic per a mostrar el contingut a qualsevol persona que tinga accés al calendari o privat per a ocultar tots els detalls, a excepció d'aquells que tinguen permís).

• Mis calendarios: Ací podem crear calendaris i veure els que ja tenim. Quan accedim a l'opció "crear calendario", ens apareix una finestra per a editar el nou calendari (nom, descripció, ubicació, zona horaria, opció de fer públic el calendari i contactes amb qui volem compartir-lo:

Des del menú "mis calendarios" també podem accedir a les opcions del calendaris que ja tenim creats i visualitzar cadascun d'ells en la finestra principal. A la imatge següent es pot veure el menú que es desplega quan fem click sobre un dels nostres calendaris. Cal dir que, amb l'opció "configuración del calendario", accedim a una finestra on trobem el codi necessari per a incrustar el calendari al nostre blog o lloc web. Una altra opció que cal destacar d'aquest menú és la de "compartir este calendario", que permet compartir-lo amb els usuaris que desitgem o fer-lo públic.

• Otros calendarios: Ací podem afegir el calendari d'un amic, importar calendaris... i accedir a la configuració dels nostres calendaris.

Per a finalitzar he incrustat un dels meus calendaris, en el que mostre l'horari de l'assignatura:

Ampliació tema 10: Facebook i les seues aplicacions com a recursos didàctics

Facebook pot ser un recurs a l'aula per a treballar de manera cooperativa, mitjançant la formació de grups de treball d'alumnes. A més, permet compartir tota mena de continguts (fotos, vídeos, comentaris...) tant per part del professor com dels alumnes. 

Entre les possibilitats que ofereix aquesta xarxa social, m'agradaria destacar la possibilitat d'utilitzar algunes aplicacions molt interessants per al procés d'ensenyament-aprenentatge. Algunes d'aquestes aplicacions són:

-Books iRead: Permet  compartir els llibres que s'estan llegint amb altres usuaris i deixar comentaris.

-Notecentric: Permet prendre notes i compartir-les amb els companys.

-Calendar: Permet organitzar els dies, incloure events i compartir-los.

-HeyMath!: Ofereix videos sobre conceptes matemàtics.

Ampliació tema 9: Videoconferències amb altres països

En aquesta ampliació del tema 9 propose una aplicació didàctica de la videoconferència. La meua proposta està dissenyada per a 3er cicle de primària i consisteix en què els alumnes, per grups, realitzen videoconferències amb alumnes d'altres països de parla hispana, utilitzant skype. A continuació es detallen els objectius proposats per a aquesta activitat i la seua estructuració:

OBJECTIUS

• Conèixer el funcionament de skype, les seues possibilitats i limitacions.
• Interactuar amb alumnes d'altres països, mostrant interés per la seua cultura.
• Presentar aspectes característics de la cultura pròpia a alumnes d'altres països.
• Treballar en grup amb actitud respectuosa.

ESTRUCTURA I OBSERVACIONS DE L'ACTIVITAT

• En primer lloc, serà necessari que el professor establesca contacte amb docents d'altres països de parla hispana, interessats en dur a terme l'activitat. El contacte es pot establir mitjançant xarxes socials, foros, etc.
• La classe es dividirà en grups de 4 ó 5 alumnes i cada grup rebrà un full amb una taula com la que es presenta a continuació. L'activitat es desenvoluparà al llarg de cada sessió, en cadascuna de les quals es duran a terme diverses videoconferències simultànies (tantes com grups). A la taula es detalla el contingut de cada sessió:

Sessió	Contingut	Temps	Anotacions
1	Presentació dels alumnes
2	Exposició dels alumnes espanyols sobre un tema relacionat amb la cultura pròpia, per exemple: -Gastronomía -Festes -Jocs populars -Cançons i contes Després de l'exposició hi haurà un temps per a respondre dubtes, fer comentaris, comparacions amb l'altra cultura i altres aportacions.
3	Exposició dels alumnes estrangers i comentari final per a resoldre dubtes, fer aportacions...
4	Despedida i conversa lliure sobre qualsevol tema que interesse als alumnes.

• Els alumnes hauràn de preparar una exposició en grup per a la segona sessió. A més, en cada sessió hauran d'omplir les caselles en blanc de la taula, escrivint la duració de la videoconferència i les anotacions del que es parla en cada sessió.
• Les videoconferències tindran una duració aproximada de 20 minuts. La resta de la sessió s'aprofitarà per a que cada grup compartisca amb la classe el contingut de la seua videoconferència i fer un comentari en el que tots participen.

Tema 10: Les xarxes socials en l'educació. Twitter i facebook

1. Definició i característiques de les Xarxes Socials

Algunes de les seues característiques mes importants són:

-Són xarxes de relacions personals, també anomenades comunitats, que proporcionen sociabilitats, suport, informació i un sentit de pertinença i identitat social.

-Són grups de persones amb alguns interessos similars, que es comuniquen a través de projectes.

-Existeix un cert sentit de pertinença a un grup amb una cultura comuna. es comparteixen uns valors, unes normes i un llenguatge en un clima de confiança.

-Són llocs web que ofereixen serveis i funcionalitats de comunicació diversos per mantenir en contacte els usuaris de la xarxa.

-Es basem en un programari especial que integra nombroses funcions individuals: blocs, wikis...

-Com exemples de Xarxes Socials mes importants destaquen:

Facebook, Twitter, MySpace...

2. Tipus de Xarxes Socials

• Segons activitat

-Microblogging: Permeten enviar i publicar missatges breus de text, així com seguir a altres usuaris. Twitter...

-Jocs: Els usuaris potencials són aquells que busquen relacionar-se per jugar.

-Geolocalització: Permet saber la posició d´un objecte, persona, monument...

-Marcadors socials: A través d´etiquetes classifiquen, emagatzemen, enllaços per ser compartits

• Segons continguts

-Fotos: Permeten emmagatzemar, ordenar, buscar i compartir fotografies.

-Música: Permeten escoltar música a demés de classificar-la i compartir-la

-Videos: permet crear perfils i llistes d´amics

-Documents: Es poden trobar, publicar i compartir textos

-Presentacions: Permet classificar i compartir les seves presentacions professionals

-Noticíes: Permeten veure la informació que mes interessa

-Lectura: Es poden classificar les preferències literàries

3. Usuaris Potencials

-Socials media selectors: Orientats a la funcionalitat en termes de la comunicació i contacte amb el grup de referència

-Simple socials networks: Motivats per la dimensió lúdica i el relacional pel que fa al seu grup social

-Trend followers: L´entreteniment i la informació d´esdeveniments i festes constitueixen el seu principal leivmotiv

-Social media addicts: Tenen una clara intencionalitat professional

4. Twitter y Facebook

• Twitter: Permet enviar missatges curts (amb un màxim de 140 caràcters) anomenats tweets, que es mostren a la pàgina principal de l'usuari. Els usuaris poden suscriure's als tweets d'altres usuaris (seguir).

• Facebook: Aquesta xarxa permet compartir continguts (fotos, vídeos, enllaços, comentaris...) amb altres usuaris.

5. Aplicacions educatives de Twitter y Facebook

Canal de notícies en temps real per a la comunitat educativa:

-Avís sobre la publicació de butlletins informatius periòdics

-Informació de caràcters més oficial, com beques...

-Com agenda i recordatori d´esdeveniments tals com reunions o trobades

Establir un canal de notícies en diferit mitjançant l´ús dels widgets que permeten publicar la informació de Twitter en les pàgines web.

Establir una comunicació bidireccinal entre el centre i la comunitat educativa. A diferència d´un fòrum de discussió, l´abast de Twitter està restringit als seguidors dels usuaris.

Els grups acceptar als amics i es pot fer varies activitats i es poden establir esdeveniments per a discutir qualsevol tema i crear enquestes.

-Study Groups: Col·laborar amb els seus companys de classe i planificar tasques.

-Mathematihical Formules: Escriure missatges en el mur dels teus amics amb formules matemàtiques

-CiteMe: Pots obtenir cites per a les teves notes 

• -BooksiRead: Qualificar i compartir opinions sobre els llibres que estàs llegint o has llegit i consultar les opinions.

Ampliació tema 8: idees per a posar en pràctica la nostra caça del tresor

Una vegada hem creat la nostra caça del tresor, cal dur-la a la pràctica educativa. En primer lloc ens hem de plantejar quin tipus d'agrupació volem, és a dir, si els alumnes treballaran en grups o de manera individual. D'altra banda, també cal decidir el lloc de resolució, es a dir, si l'activitat es realitzarà íntegrament a l'aula (més recomanat per als primers cursos, ja que permet al professor observar amb detall els problemes que poden sorgir, solucionar-los i fomentar hàbits de treball) o una part del treball serà per a casa (recomanat per a cursos més alts en què l'alumne té més autonomia). Si s'opta pel treball a casa de part de l'activitat, es poden utilitzar chats, foros i altres plataformes en que els alumnes puguen expresar els seus dubtes, idees...

En qualsevol cas, la correcció de l'activitat es pot fer en gran grup a l'aula. Algunes idees per a aquesta correcció poden ser:

• Realitzar una pluja d'idees amb les aportacions i respostes de tots els alumnes.
• Organitzar als alumnes en grups de 4 ó 5 per a que preparen una breu exposició amb les seues idees. Abans hauran de debatir i acordar el contingut d'aquesta exposició.
• Exposar els resultats en murals i penjar-los a la classe, corredors, biblioteca...

Tema 9: La videoconferència

1- Què és la videoconferència?

• El conjunt de programari i maquinari (hardware i software) que permet la connexió simultaneja en temps real per mitjà d'imatge i so que fan relacionar-se i intercanviar informació de forma interactiva a persones que es troben geogràficament distants com si estiguessin en un mateix lloc de reunió.

-És un mitjà de comunicació audiovisual i multimèdia.

-És un mitjà sincron que afavoreix la interacció en temps real.

-Permet una comunicació bidireccional.

-Facilita la comunicació independent de l'espai.

-Permet incorporar diferents tipus de recursos.

-Permet el seu enregistrament per visionar-ho en un altre moment.

2- Tipus de videoconferències

En funció del suport tecnològic:

• Tipus 1: Sistemes de videoconferència basats en web. Utilitzen la xarxa com a plataforma i no és necessària la instal·lació de cap programa o plugin per al navegador.
• Tipus 2: Sistemes de videoconferència basats en la web que necessiten un plugin per funcionar.
• Tipus 3: Sistemes de videoconferència basats en escriptori.

En funció del nombre de connexions que es realitzen:

• Videconferència punt apunt: Existeixen dos equips connectats.
• Videoconferència mulitipunt: Més de dos equips connectats.

3- Aplicacions educatives

• Educació a distància:

-Cursos llinçons i tutories

-Alumnes assisteixen a classes no ofertes en el seu centre

-Tutoria remota per atenció personal

-Professors comparteixen docència com altres professors remots de la mateixa temàtica

-Cursos oferts fora de l´horari per a estudiants que no poden assistir en l´horari normal

• Consulta a experts:

-Panell de discussió

-Un expert respon qÜestions

-Esdeveniments remots

-Contacte amb investigadors del camp

-Compartir experiències i interraccionar com protagonistes d´esdeveniments

• Projectes Multicentro:

-Professors i alumnes col·laboren i intercanvien informació amb altres centres

-Debats i conferències d´investigació compartits per diverses escoles

-Aprenentatge col·laboratiu distribuit

-Col·laboració i comunicació en projectes col·laboratius

• Activitats professionals:

-Observació de practiques i discussió posterior

-Cursos per a professors en servei

-Tutorització de practiques remotes

-Intercanvis i discussió de mètodes

• Activitats comunitàries:

-Sessions Parlamentàries

-Suport a interessos especials

-Educació d´adults

-Torbades virtuals amb personalitats


4- Eines de videoconferència

-Skype: Ens permet realitzar trucades d´un ordinador a un altre a traves d´internet sense cap cost.

-Ichat: És un programa de MAC, funciona a través de AIM també permet utilitzar-ho amb PC. Programa gratuït.

-Adobe Connect: Permet segons les versions la possibilitat d´establir rols als usuaris, compartir arxius, pissarra, gravar sessions.

-Evaluació de la videoconferència:

-Funcionament de equip

-Tècniques i estratègies 

-Coordinació amb el personal responsable

-Materials

-Evaluació de la presentació

-Temps

-Tres fases de videoconferència:

-Preparació

-Desenvolupament

-Activitat d´extensió

Tema 8: Webquest

1- Definició de webquest

• Una forma d'utilitzar didàcticament internet.

• Una activitat de recerca d'informació de forma guiada.

• L'activitat es centra en l'ús de la informació, anàlisi, síntesi més que en la recerca.

• Els alumnes treballen autònomament construint el coneixement.

• El docent orienta tot el procés.

2- Tipus de webquest

• Webquest a curt termini.

-És l'adquisió i integració del coneixement d'un determinat contingut d'una o diverses matèries.

-Es dissenya per a ser acabat d'un a tres periodes de classe ( una setmana o menys; 2 ó 3 sessions).

• Webquest a llarg termini

-Es dissenya per a realitzar-lo en més d'una setmana de classe (més de tres sessions).

-Implica major nombre de tasques; solen culminar amb la realització d'una presentació amb una eina informàtica.

• Altres tipus de webquest

-Miniquest: Més xicotetes que les webquest a curt termini. Hi ha un escenari, una tarea i un producte.

-Blogquest: Webquest que integra l'ús del blog

-Tubequest: Basada en el visionat de vídeos.

-Earthquest: Basada en viatges virtuals utilitzant google earth. 

-Geoquest: Contextualitzada en un escenari geogràfic, amb utilització de mapes digitals.

3- Parts d'una webquest

• Introducció, que presenta el plantejament general de la webquest a tot el grup.

• Tasca, s'identifica amb l'objectiu final de la webquest, allò que ha d'elaborar-se a l'acabar la webquest.

• Procés, on s'indiquen les activitats i passos que han de realitzar-se i es presenten els recursos. En la webquest es crearà una pàgina on estiga el procés i s'explique molt breument un o dos objectius de cada activitat. Després es pot crear un enllaç a una altra pàgina on s'explique de manera detallada en què consisteix l'activitat.

• Avaluació, on s'indiquen els aspectes que es valoren i com es valoraran mitjançant una rúbrica. (A la columna esquerra: act 1, act 2, act 3 / a la fila superior: Mal, Bé, Regular  /  A les caselles centrals, què considerem que ha d'acomplir l'alumne en cada activitat per a tenir una calificació o una altra).

• Conclusió, on apareixen unes reflexions finals.

• Orientacions per al professor, on apareixen suggeriments per a utilitzar la webquest en classe.

• Bibliografia, no es obligatori, però sí que s'aconsella. Inclou els recursos que s'han consultat per a crear la webquest.

4- Exemples de webquest

• ¡Visita la granja!: http://www.edutic.ua.es/wq/index.php?id=1541
• Me visto: http://www.edutic.ua.es/wq/index.php?id=1516
• Navega por el espacio: http://www.edutic.ua.es/wq/index.php?id=1515
• Ole ole los colores: http://www.edutic.ua.es/wq/index.php?id=1500
• La evolución de los ordenadores: http://www.edutic.ua.es/wq/index.php?id=935
• Emigración en España: http://www.edutic.ua.es/wq/index.php?id=934

5- Definició de caça del tresor

• La caça del tresor són una sèrie de preguntes i una llista d'adreces o pàgines web de les quals poden extreure's o inferir-se les respostes.

• Existeix una pregunta final que serveix per a poder integrar tots els coneixements que s'han desenvolupat en els passos anteriors.

• Són una eina TIC excel·lent per a utilitzar-se en el saló de classes sota el principi que "primer és la metodologia i després la tecnologia".

• Presenta l'avantatge que aquesta metodologia es pot utilitzar sense internet per a això són necessàries revistes, periòdics i/o llibres.

6- Exemples de caça del tresor

• Reciclaje: http://www.aula21.net/cazas/cazasaula21/reciclaje.html
• ¿Qué sabes de los perfumes?: http://www.aula21.net/cazas/cazasaula21/perfumes.html
• Energía en las reacciones químicas: http://www.aula21.net/cazas/cazasaula21/quimicaza.html
• Paradojas y falacias: http://www.aula21.net/cazas/cazasaula21/paradoja.html
• La luz, una onda electromagnética: http://www.aula21.net/cazas/cazasaula21/la_luz.html